El grup afirma que no els condicionen les més de 80.000 còpies venudes del seu anterior treball.
Els Pets preparen el seu nou disc


(31 de gener)

Després de l'èxit de 'Bondia', el grup grava el seu setè disc. Un treball que encara no té títol i que ells qualifiquen com el més intimista i personal de la seva carrera.
Ens ha sortit un disc ple de cançons que són retrats d'interior: sens dubte és el disc més personal i intimista -vaja parauleta- que hem fet fins ara. Estàvem acostumats a observar i explicar el que vèiem fora. Però ara és com si ens haguéssim posat davant d'un mirall i ens veiéssim a nosaltres mateixos". Així és com s'expliquen Lluís Gavaldà i Joan Reig, les dues terceres parts d'Els Pets, que es completen amb la presència del baixista silenciós Falín Cáceres.
Parlen d'un disc que tot just fa una setmana ha començat a prendre forma als estudis Aurha d'Esplugues de Llobregat. Serà el setè de la carrera del grup, evidentment encara no té títol -"això sempre ho deixem per al final"- i tindrà el difícil repte de superar les 80.000 còpies venudes del seu disc anterior, Bondia, que ha convertit el grup de Constantí en la formació capdavantera del rock en català. Sobre aquest tema, però, ells són els primers a treure ferro a
l'assumpte. "L'èxit del Bondia no és un fet que ens condicioni, sinó més aviat al contrari", comenta Gavaldà. "Sabem que és força improbable repetir unes vendes tan extraordinàries i això ens permet afrontar aquest nou treball amb més tranquil·litat".
En aquest sentit, el cantant del grup remarca un seguit d'aspectes que de forma absolutament conscient diferencien el nou disc de l'anterior. "En primer lloc, no hi ha cap single tan clar com ho podia ser el Bondia, hem defugit dels exercicis d'estil per assentar les bases d'una unitat melòdica força clara, hi ha més temes lents i de mig temps que en cap dels nostres discos anteriors i, per primera vegada, deixem de banda el sentit de l'humor per donar-li un to entre àcid i reflexiu", explica.
Malgrat aquests canvis, que poden atribuir-se a l'assoliment d'una certa maduresa tant a les seves vides com a la mateixa trajectòria del grup -els anys no passen en va per a ningú-, els membres d'Els Pets no creuen que això els faci perdre el públic jove que bàsicament els nodreix. "No és que anem d'adults ni de madurs, com tampoc no podem fer veure que tenim divuit anys. Cada disc no és més que el resum de les vivències que ens han succeït durant el temps que l'hem estat gestant i creiem, a diferència de molts, que el públic jove és el que té les orelles més obertes i menys prejudicis per entendre les històries que expliquem", considera Reig, moment que aprofita Gavaldà per retreure un dels morts que la crítica ha carregat al grup. "Sempre se'ns ha etiquetat com un grup festiu que només pretén la gresca, però en el nostre repertori hi ha cançons que parlen de temes tan seriosos com la violació o la sida, que no són precisament la nostra idea de diversió".

Els concerts, una festa
Admeten, però, que aquesta imatge pot venir derivada del concepte lúdic amb què vesteixen els seus directes, però no consideren just que això faci trivial el contingut de les seves cançons. "Sempre hem entès els concerts com una festa i encara que aquest nou disc tingui alguns temes gairebé depressius, com La vida és bona (però complicada) i Aquest cony de temps, no permetrem que les nostres actuacions deixin de ser una festa col·lectiva on la gent salti i balli
sense parar", adverteix Reig.
Aclarit aquest punt, Reig i Gavaldà -a dues veus- detallen el procés d'elaboració del nou disc, on encabiran una dotzena de cançons: "La primera fase, dividida en dues parts, va ser la de fer la música i les lletres. Entre el gener i l'abril del 98 en Lluís va aprofitar la seva estada a Anglaterra per fer totes les músiques. A finals d'estiu ens vam trobar a Prades i durant un mes vam treballar les lletres. Una vegada vam tenir cohesionades les dues parts durant el mes
d'octubre, des del novembre i fins al gener hem estat amb els assajos. Ara ens passarem dos mesos a l'estudi de gravació, acabarem de perfilar les lletres i introduirem els efectes electrònics. El mes de març anirem a Gènova i Milà, on farem les mescles i la masterització i poc abans de la diada de Sant Jordi el disc ja estarà a les botigues".
Com es pot comprovar, un timing realment precís i ajustat que culminarà el 30 d'abril amb el primer concert de la gira a Bell-Puig. Una gira que, com és habitual en el grup, s'ajustarà als cinc mesos de rigor -de maig a setembre- i que, almenys pels vint concerts que ja tenen contractats per endavant, sembla que no tindrà dificultats per superar els quaranta que van realitzar amb el disc Bondia sota el braç. Amb tot, una de les característiques que defineix la fermesa d'aquesta banda tarragonina és que l'evident èxit que ha assolit i l'evolució al llarg de la seva trajectòria no l'ha fet renegar dels seus inicis, quan es definia com el primer baluard del rock agrícola en català.
"A l'hora d'etiquetar la nostra música podem considerar-la com a pop-rock de guitarres amb melodies enganxoses. El terme rock agrícola, però, més que a un estil musical, respon a una filosofia de vida. Considerem que el món rural on vivim ens permet una visió del món que no és ni contraposada a la del món urbà, ni més autèntica ni més catalana, sinó senzillament diferent. I és la que a nosaltres ens agrada".

[Història] [Discografia] [Llibre] [Video] [Fotos] [Concerts] [Votar] [Les millors cançons] [Premsa] [Club de fans] [Links]

Ets el visitant número des del 24-10-97  

Pàgina realitzada pel Xico